07

El m贸n laboral

Llig m茅s Llig menys

La destrucci贸 del moviment obrer organitzat fou un dels primers objectius dels colpistes de Juliol del 36 que, a la ciutat de Val猫ncia, hi haurien d鈥檈sperar fins a l’1 d鈥橝bril del 39.

La ruta pel聽 m贸n聽 laboral聽 a聽 la聽 Val猫ncia聽 de聽 la聽 postguerra聽 hauria聽 de聽 ser un recorregut per les carreteres de l鈥檈xili, per les presons, per les t脿pies i les foses on foren afusellats i sepultats els dirigents obrers, pels camps de concentraci贸 i camps de treball on es 鈥渞edimien鈥 les penes, pels locals espoliats que foren apropiats per l鈥檈sgl茅sia i la Falange.

Tota la poblaci贸 obrera estigu茅 sota sospita i les autoritats del nou r猫gim li atribu茂ren una hostilitat manifesta i una notable desafecci贸. Malgrat la derrota, la repressi贸 i la por, no anaven massa desencaminats. Tots els vencedors (mon脿rquics reaccionaris, carlistes, cat貌lics corporativistes, falangistes…) estaven d鈥檃cord amb la destrucci贸 del moviment obrer i la repressi贸 dels seus l铆ders. Tanmateix, calia definir el nou ordre laboral a edificar i en aquesta tasca varen prendre r脿pidament avantatge els Falangistes que proposaren i aconseguiren una mobilitzaci贸 general de car脿cter feixista, absolutament jerarquitzada.

S鈥檌mpos脿聽 el聽 Sindicat聽 脷nic聽 obligatori聽 per 聽 a 聽 empreses 聽 i 聽 treballadors (ara denominats 鈥減roductors鈥). El dret de vaga fou assimilat al delicte de rebel路li贸 i els drets de reuni贸, associaci贸 i lliure expressi贸 foren abolits. Havia nascut l鈥檈nquadrament feixista del m贸n laboral on les Magistratures de Treball feien i desfeien: La Central Nacional Sindicalista, la CNS, que a Val猫ncia s鈥檌nstal路l脿 en la nova avinguda de Bar贸 de C脿rcer, l鈥檃lcalde de la ciutat.

Les 鈥淥bres Sindicals鈥 dominaren, juntament amb l鈥橢sgl茅sia, la vida social: les cooperatives, la Educaci贸n y Descanso de tall feixista, la colonitzaci贸 agr脿ria, la previsi贸 social, la formaci贸 professional, el 18 de Juliol (sanatoris)… A m茅s, sota el lideratge de Jos茅 Antonio Gir贸n de Velasco, es desenvolup脿 un marcat paternalisme (prohibici贸 de l鈥檃comiadament, el Segur Laboral, la Higiene i Seguretat Laboral, les Mutualitats i Montep铆os, les Universitats Laborals…) que tanmateix no pogu茅 amagar les fal路l脿cies d鈥檜na vict貌ria de classe sense pal路liatius i unes eleccions sindicals (les primeres el 1944) que eren simplement una cooptaci贸 entre franquistes on el frau era tan conegut com descarat. El 鈥渃ontrol鈥 fou especialment intens en les grans empreses com UNL, Macosa, Papelera Espa帽ola , Vilarrasa, etc.

El verticalisme, el 鈥済ironisme鈥 falangista, el paternalisme empresarial i l鈥檃postolat obrerista cat貌lic de Marcelino Olaechea (acompanyat d鈥檜na intervenci贸 creixent en pol铆tiques socials i d鈥檋abitatge) foren els trets b脿sics del per铆ode.

Mapa amb punts d'inter茅s鈥

Contingut per a descarregar

07. El m贸n laboral
Bolet铆n Sindical Julio 1943
07. El m贸n laboral
Bolet铆n Sindical Abril 1945
07. El m贸n laboral
Bolet铆n Sindical Agosto 1945
07. El m贸n laboral
UNL 25 a帽os 1924_49