08

Educaci贸

Llig m茅s Llig menys

L鈥檈scola de la postguerra fou una escola en negre. El negre de les sotanes dels retors i els h脿bits de les monges. El negre de les pissarres, de la foscor i del No. Calia negar i esborrar la mem貌ria de l鈥檈ducaci贸 republicana. S鈥檌mpos脿 a les escoles la simbologia feixista dels vencedors, es prohibiren els vehicles de la mem貌ria, especialment la llengua, i s鈥檌nstaur脿 un ensenyament definit pel nacionalcatolicisme on la Falange i l鈥橢sgl茅sia (cert que en compet猫ncia per l鈥檋egemonia al principi) eren omnipresents.

La submissi贸 a l鈥檃utoritat fou tan absoluta com el recurs a la mem貌ria acr铆tica i l鈥檃bs猫ncia de qualsevol esquerda al m茅s m铆nim desacord. El 1945, amb l鈥檃provaci贸 de la Llei d鈥橢nsenyament Primari, s鈥檕ficialitz脿 la subsidiarietat de l鈥橢stat en favor de l鈥橢sgl茅sia. L鈥檈nsenyament secundari (privat) esdevingu茅 tamb茅 un camp acotat als ordes religiosos.

El nou r猫gim prohib铆 la coeducaci贸. Enfront dels aven莽os aconseguits per la segona rep煤blica, el franquisme impos脿 el seu model de mare reproductora de fills i ideologia. De fet, l鈥檈ducaci贸 de les dones fou encomanada a la Secci贸 Femenina que coexist铆 i rivalitz脿, fins on va poder, amb l鈥檈sgl茅sia. El Fuero del Trabajo proclam脿 鈥渓鈥檃lliberaci贸鈥 de la dona del taller i de la f脿brica. Es crearen centres per a protegir i reduir el 鈥渧ici鈥 de les dones (la prostituci贸, molt for莽ada per les circumst脿ncies) metre que proliferaren asils, incluses i cases de benefic猫ncia i miseric貌rdia que 鈥渁tenien鈥 a milers de xiquetes i xiquets orfes o amb pares i mares empresonats o en situaci贸 d鈥檈xtrema pobresa.

El capgirament de l鈥檈nsenyament imposat pel franquisme supos脿 la repressi贸 sistematitzada i organitzada dels protagonistes de l鈥檈tapa republicana: els mestres. S鈥檕briren milers d鈥檈xpedients de depuraci贸 i proliferaren acad猫mies i col路legis privats que preparaven als alumnes per a examinar-se 鈥減er lliure鈥. Aquesta repressi贸 (i la subsidiarietat respecte a l鈥檈sgl茅sia) agreuj脿 el deteriorament de l鈥檈scola p煤blica.

Els dos instituts p煤blics mixtos de la Rep煤blica patirien la segregaci贸 per raons de g猫nere mentre que a la Universitat es depuraren els claustres i es permet茅 l鈥檃fusellament del rector Peset Aleixandre. La ideologia nacionalcat貌lica substitu铆 al m猫tode cient铆fic. Per tot arreu domin脿 la foscor i les tenebres i s鈥檃pagaren totes les llums de l鈥檈sperit. Ens endins脿vem en un pou del qual trigar铆em d猫cades a eixir.

Mapa amb punts d'inter茅s鈥

Galeria d鈥檌matges

Contingut per a descarregar

08.  Educaci贸
As铆 quiero ser
08.  Educaci贸
Realidades franquismo 1948 Escuelas