11

La cultura

Llig m茅s Llig menys

El capital simb貌lic acumulat en el ritual festiu fou convenientment explotat per tal de refor莽ar la legitimitat ideol貌gica-tradicionalista, feixista, conservadora, tecn貌crata i folkloritzant del r猫gim. Ben aviat, el 1937, s鈥檈stabl铆 un nou calendari festiu on s鈥檌ntrodu茂ren les noves festivitats 鈥減atri貌tiques鈥 i un gran nombre de festivitats religioses, eliminant tamb茅 algunes festes com ara el Carnaval. A Val猫ncia ciutat, tingueren especial rellev脿ncia el Corpus Christi, la Mare de D茅u dels Desemparats, la Setmana Santa Marinera i la Fira de Juliol. En el Corpus es va fer molt visible tota la pot猫ncia de l鈥檃doctrinament del nacionalcatolicisme, molt present tamb茅 en els nombrosos actes de desgreuges a la Mare de D茅u. La Setmana Santa Marinera esdevingu茅 un aparador dels rigors quaresmals mentre que a la Fira de Juliol es reprengueren els Jocs Florals folkl貌rics, la Batalla de Flors i els pavellons ferials en l鈥橝lbereda

Evidentment, la festa per excel路l猫ncia de la ciutat, les Falles, no foren alienes a l鈥檃propiaci贸 i a la manipulaci贸. No trigaren gaire (octubre de 1939) en crear la Junta Central Fallera que va promoure una ortod貌xia fallera lligada als principis essencials del r猫gim. Entre 1939 i 1944 t茅 lloc la reestructuraci贸 de les Falles i entre 1945 i 1952 llur consolidaci贸. Cal subratllar la instauraci贸 el 1945 de l鈥橭frena de Flors el 1945 (no existia abans) que es convert铆 en pedra angular de la festa i l鈥檌nici de la falla 鈥渙ficial鈥 en la llavors Plaza del Caudillo. Aix铆 mateix, el 1945 es Sindicat Vertical acoll铆 el nou gremi d鈥檃rtesans d鈥檃rtistes fallers (en els seixanta farien la seua 鈥渃iutat鈥). El 1946 les Falles s贸n declarades Festes d鈥橝rt d鈥橧nter猫s Nacional i l’any seg眉ent Franco rep el Bunyol d鈥橭r. Mentre el 1940 sols es plantaren 40 falles, el 1948 ja foren 168, la qual cosa demostra el clar refor莽ament econ貌mic i ideol貌gic del r猫gim.

La Junta Central Fallera i la 鈥淰icesecretaria de Educaci贸n Popular鈥 s鈥檈ncarregaren d鈥檃plicar una censura f猫rria la qual cosa retall脿 la llibertat creativa i expressiva. Tot i el domini imposat de l鈥檃pologia de festes i tradicions valencianes i del regionalisme en clau costumista, les falles actuaren com a v脿lvula d鈥檈scapat貌ria tractant, en un equilibri precari i dif铆cil, tem脿tiques com ara la pobresa, la fam, les restriccions i el mercat negre a m茅s de la sabuda transgressi贸 dels preceptes morals tan ben acollida per la poblaci贸. Des del punt de vista est猫tic predomin脿 l鈥檈stil barroc i naturalista, sin貌nim d鈥檜na concepci贸 art铆stica que es pretenia genu茂nament valenciana. En altre ordre de coses, el negre de la vestimenta dels fallers i les bandes de m煤sica militars conformaven una escenografia coherent en els temps.

Mapa amb punts d'inter茅s鈥

Galeria d鈥檌matges

Cicle festiu

Editorials i publicacions

Falles franquistes

Audiovisuals

NODO. Batalla de las Flores (Num 32陋)
NODO. Exhibici贸n gimnastica plaza caudillo en fallas y crem脿 de las fallas (Num 65b)

Contingut per a descarregar

11. La Cultura
1946-47 Medicina
11. La Cultura
V茅rtice 55