05

Urbanisme

Llig m茅s Llig menys

Un nou ordre, una nova ciutat? Doncs s铆 i no. Com era previsible, en l鈥檜rbanisme hi va haver un nou l猫xic compatible amb un salt qualitatiu (metropolit脿) en la concepci贸 de l鈥檈spai urb脿 i, alhora, aquest salt va ser tamb茅 compatible amb la continu茂tat dels vells projectes de reforma interior i eixample hereus de la Restauraci贸. Continuats i discontinu茂tats que cal copsar i entendre.

El nou llenguatge urban铆stic no es fa esperar gaire. Pedro Brigador el 1939 ja ho fa pal猫s: Proclamamos firmemente que鈥 lo mismo que nuestro ej茅rcito ha terminado con la invasi贸n pol铆tica, nosotros, t茅cnicos, vamos a terminar con un siglo de liberalismo urbano鈥 las ciudades llevan, aproximadamente un siglo de desintegraci贸n. Pensament agrari, antiindustrial, que proposa un urbanisme integrador, org脿nic per貌 que, tanmateix, no arriba a definir cap model alternatiu i coherent de la ciudad falangista. En canvi, ironies de la hist貌ria, aquest rebuig al vell ordre liberal es tradueix en una proposta racional, molt avan莽ada per a l鈥櫭╬oca: el Pla General de Val猫ncia i la seua cintura de 1946, un pla metropolit脿 hereu de les innovacions urban铆stiques dels anys trenta que no ha tingut despr茅s continu茂tat metodol貌gica i que superava la concepci贸 urban铆stica vigent fins al 1936 que descansava en els paradigmes de la reforma interior i l鈥檈ixample, circumscrits a la ciutat.

El Pla de 1946 va ser un pla correcte i, alhora, ut貌pic perqu猫 ni el r猫gim ni la ciutat en tenien recursos ni voluntat. Va ser un pla legitimador que va propiciar un nou organisme franquista (la Gran Val猫ncia) per貌 que va determinar en gran mesura els plans posteriors (el Pla Sud, el Pla de 1966鈥) que, aquests s铆, serviren per al desenvolupament especulatiu del territori metropolit脿. Mentrestant, l鈥檜rbanisme de la ciutat, comandat per Javier Goerlich, va recuperar els projectes mil i una vegada formulats i malgrat el context desfavorable va executar alguns com ara l鈥檃vinguda de l鈥橭est. L鈥檈ixample va romandre ensopit per貌, tot i amb un llenguatge imperial, aquests anys van ser prol铆fics en projectes: el Pla de la ciutat el 1939, el Projecte de alineacions dels Poblats Mar铆tims i zones d鈥檈xtensi贸 futura d鈥檕ctubre de 1939, la ja esmentada obertura de l鈥檃vinguda de l鈥橭est (mar莽 de 1940), el Projecte de noves l铆nies de la prolongaci贸 del carrer de la Pau fins a les Torres de Quart (1942) o el Pla parcial 1-2-3 de Gran Val猫ncia que no s鈥檃provaria, parcialment, fins al 1956. Projectes tots ells (la majoria no executats) que, negant el liberalisme urb脿, propiciaven de fet la generaci贸 de notables plusv脿lues. Dej脿 vu.

Mapa amb punts d'inter茅s鈥

Galeria d鈥檌matges

Plaques de carrers que conserven l’escut franquista

Contingut per a descarregar

05. Urbanisme
Estilos de ciudad 1950
05. Urbanisme
Sobre l'Avinguda de l'Oest